dimecres, 2 de gener del 2013

Identitat i Territori

A les assignatures de COED i GTIC ens van proposar un treball en parelles que consistia en fer una presentació oral amb una durada màxima de 8 minuts. El tema era totalment lliure, l'únic requisit era buscar a una companya o company que tingués alguna cosa en comú amb tu, una cosa la qual tu consideresis que t'havia fet ser com ets ara mateix. En el moment que ens van proposar el treball, vaig tenir molt clar el tema que volia tractar, la música, i com sabia que a la classe hi havia una altra companya que també li interessava molt la música, li vaig proposar i va acceptar, aquesta companya és l'Alba Linares.

Abans de fer aquesta exposició, el professor de COED ens va recomanar un llibre anomenat Com parlar bé en públic, on es tractaven totes les maneres de fer una bona presentació oral. La idea era que a l'exposició plasmesim tot el que haviam aprés amb aquell llibre i amb les classes d'en Josep Maria Vila.

L'altra part del treball era de l'assignatra de GTIC, i consistia en fer un suport audiovisual, podia ser tant un Power Point com un Prezi. En el nostre cas va ser un Power Point.

Aquest és el Power Point que l'Alba i jo vam dur a terme:



La descripció d'una companya de classe

A la classe de COED, ens van encarregar fer una descripció d'una companya nostra de classe. La meva descripció va ser de l'Anna Delprat, i va ser la següent:


L’Anna és una companya de la universitat, anem a la mateixa classe. Va neixer l’onze d’abril de 1993 a Barcelona, on actualment està vivint.
És una noia de cabell castany, ondulat i bastant llarg. Els seus ulls no són ni massa grans ni massa petits i quan somriu els té una mica axinats. El seu nas és petit i la seva boca no és massa gran, té els llavis fins i de color rosat. L’Anna és una noia alta i prima, amb les cames llarges i el seu color de pell és clar.
Un dels seus hobbies és anar amb bicicleta, l’ajuda a desconectar sobretot quan està molt estressada. Quan tenia 5 anys feia gimnàstica rítmica, esport que ara ja no practica. L’Anna cada any participa al carnaval de Sant Feliu de Guixols, lloc on hi va cada cap de setmana. Durant l’any 2011 es va treure el títol de monitora i ha treballat de cangur a mallorca durant dos anys i en un casal aquest estiu passat.
Psicológicament, l’Anna és una persona oberta, al principi pot semblar tímida però conforme la vas coneixent et vas adonant que és una persona simpàtica, amable i que es preocupa per la gent que l’embolta. 


dissabte, 29 de desembre del 2012

Treballem amb els fluxogrames

Els fluxogrames es fan servir per indicar a partir de diferents passos com resoldre una tasca. Avui dia també s'utilitzen molt en l'educació, el mestre pot ensenyar aquesta eina als seus alumnes.

Aquesta eina té una simbologia molt ben definida. Els simbols més utilitzats són:


El fet de treballar amb fluxogrames té els seguents avantatges:
  • La comprensió a partir d'un dibuix sempre és més fàcil i més eficaç.
  • Ens ajuden a veure els problemes i així tenim més possibilitats per a millorrar-los
A la classe de GTIC vam dur a terme una activitat amb el programa Gliffy i vam realitzar un fluxograma. L'activitat consistia en indicar a partir de diferents passos com els nens han de creuar el carrer.

El resultat obtingut va ser el següent:




Què són els mapes conceptuals?

En Jordi Simó, a GTIC, ens va parlar sobre els mapes conceptuals. 

Els mapes conceptuals són una erina que ens poden ajudar a organitzar els nostres coneixements i idees. Cada coneixement o idea poden estar unides per uns conectors, normalment són verbs.

Existeix un programa totalmente gratuit que s'anomena CMap Tools que ens permet crear mapas conceptuals.

Per veure com funcionava vam haver de fer un mapa conceptual a partir d'un text que ens va lliurar en Jordi. El text és el següent:

El Dinar de Nadal

Per Nadal tota la família es reuneix a casa l'àvia Maria, ella fa el dinar per a tots i aquest normalment consisteix en una escudella, un plat de carn i també neules i torrons de postres. Com que l'àvia ja es gran, normalment l'ajuden els seus dos fills en Joan i en Marc.

En el dinar coincideixo amb les meves cosines i els meus cosins: La Maria, la Paula, en Genís i l'Eduard que són fills del meu oncle Marc. Cal dir que és un moment entranyable en el que parlem de totes les coses que ens han passat al llarg de l'any ja que ells no viuen a Barcelona com jo sinó que viuen a NewYork. Com sempre en arribar als postres en Genís fa el típic número amb els torrons d'Alacant i fa veure que se li trenca una dent. tothom riu menys la seva mare que pensa en el que costa el dentista.

La meva germana, la Maria també ve al dinar, i aquest any ho fa amb el seu fill, en Ramon, que no menja ni escudella ni carn ja que encara té 3 mesos.

El dinar comença puntual a les dues del migdia i  acaba sempre a la mateixa hora, a les cinc de la tarda.

Aquest programa no és massa complicat de fer servir la veritat, és més dificil el simple fet de triar quines són les idees principals i endreçar-les totes per tal d'entendre-ho tot.

A continuación us penjo una presentació on es pot aprender més sobre les mapes conceptuals:



dimecres, 19 de desembre del 2012

El nostre poema

A la classe de GTIC ens van proposar d'aprendrens un poema de memória i recitar-lo a classe, el poema podia ser el que nosaltres volguessim, jo vaig triar un de Gustavo Adolfo Bécquer. Amb aquest exercici haviam de transmetre el sentiment que ens transmetia a nosaltres el poema, haviam d'interpretar, haviam de cuidar la postura, etc.

El meu poema va ser el següent:

Como en un libro abierto
leo de tus pupilas en el fondo
¿A que fingir el labio risas 
que se desmienten en los ojos?

¡Llora! No te avergüences
de confesar que me has querido un poco
¡Llora! Nadie nos mira.
Ya ves; yo soy un hombre… y también lloro

dissabte, 15 de desembre del 2012

El Prezi

Podem trobar diferents suports audiovisuals per a fer presentacions en public, però ara us parlare del Prezi. El Prezi, al igual que el Power Point, és un perfecte suport audiovisual per a realitzar qualsevol presentació en públic. És una manera més senzilla i divertida de realitzar presentacions, ja que podem explicar les parts que té una casa sense haver de canviar de fotografia i de diapositiva. A part d'això, també hi podem introduir text, però no s'ha d'abusar en cap miment d'això perquè a les hores el públic llegeix el que hem posat i deixa d'escoltar-nos, perdem tot el protagonisme i li donem a la pantalla. 

La diferència que podem trobar entre el Prezi i el Power Point:

- El Prezi és online, per tant no ens cal descarregar-nos cap programa.
- Podem editar-lo fàcilment i, a més a més la podem comaprtir amb més gent.
- A partir d'un sol full pots fer tota la presentació, en canvi amb el Power point hem d'utilitzar diferents diapositives.

divendres, 14 de desembre del 2012

La veu

La veu és el resultat de la vibració de les nostres cordes vocals per l'aire expulsat des dels pulmons en passar per la laringe. 

Les cordes vocals les trobem als carílegs de la laringe, en tenim dues i segons el so que fem aquestes s'estiren o s'acurten. Si fem un so agut, les cordes vocals s'estiren i, si el so és greu, s'acurten.

Per poder producir un so hem de fer servir gairebé tot el nostre cos.

Depenent de la persona, la veu varia. Les veus les podem classificar a partir de les diferents tessitures que varien si parlem de veus professionals, veus educades, i veus no professionals.

Les veus les podem classificar en 3 grups diferents:

Les veus masculínes (de més aguda a més greu):

Contratenor: És la veu més aguda, té un registre sobre-agut. És la mateixa que la de les contralts.
Tenor: És la segona veu més aguda dels homes, canten una octava més baixa que les soprano.
Baríton: Canten una octava inferior que les mezzo soprano, però la seva tessitura és la mateixa.
Baix: És la veu més greu. Canten una octava inferior que les contralts.

Les veus femenines (de més aguda a més greu):

Soprano: És la veu més aguda de totes, el seu registre és el més agut. 
Mezzo Soprano: És la segona veu més aguda de les dones, el seu registre és mig.
Contral: És la veu femenina més greu, el su registre és molt potent.

Les veus blanques.

Són les veus infantils, les veus que encara no han patit cap canvi i es classifiquen igual que les veus femenines. La seva tessitura va del do3 al mi4.

Podem cantar de solistes, sent la nostra veu la protagonista, o cantar en coral, convinant la nostra veu amb altres.